Susana Traver: «En el Matarranya tenemos un nexo de unión que es el idioma catalán»

La alcaldesa de Valjunquera, Susana Traver, en la puerta del Ayuntamiento la localidad /CyC

Si fuera ciclista profesional la alcaldesa de Valjunquera Susana Traver (1991) conseguiría el premio a la combatividad en todas las carreras. Aún era alumna del Instituto de Valderrobres cuando, por encima de los ideales asociativos juveniles, optó por la política como la mejor forma de servir a la sociedad. Fue la alcaldesa más joven de España con 23 años. Este mes de agosto cumplirá diez más y sigue con la cabeza llena de proyectos orientados siempre a mejorar la vida de los vecinos de su pueblo. Es muy gratificante oír decir a esta alcaldesa que “en el Matarranya los 18 pueblos tenemos un nexo de unión que es el idioma catalán y es lo que hace que aquí tengamos un sentimiento comarcalista muy arraigado”. Susana Traver está consiguiendo acabar, desde el ayuntamiento, con la existencia de viviendas más que vacías, abandonadas. O se alquilan o se ponen a la venta. Y además ha montado un servicio municipal de limpieza a domicilio que más pronto que tarde será aplicado en otros pueblos de la zona. Sería injusto afirmar que Susana Traver es arrolladora al hablar. Más apropiado es decir que entusiasma al conversar sobre la vida, sobre política local, en particular sobre su pueblo, Valjunquera, el pueblo de la comarca del Matarranya en que nació un 24 de agosto de 1991. Hace cuatro días. Felicidades, alcaldesa. Por Ramón Mur.

Aixó és lo fred: benvingut a Europa fill

MERCHE LLOP | 07/07/2024

CATALÀ | CYC-115 | 

Aixó és lo fred: benvingut a Europa fill

Núria conduïa a poc a poc gaudint del paisatge d'oliveres i ametllers per una carretera comarcal molt estreta, quedaven uns sis km per a arribar a la N-232 que va des d’Alcanyís a Saragossa. Començava a ploure quan, després d'una corba molt tancada, gairebé atropella un jove negre que caminava amb una gran motxilla. 

Sigrid Schmidt Von Der Twer, ‘XVI Premi Franja: Llengua, Cultura y Territori’

Sigrid Schmidt von der Twer recibió de manos del alcalde, Juan Miguel Monclús, el Premi Franja / RUBEN LOMBARTE

RAMÓN MUR | 01/02/2024
XVI PREMI FRANJA | CATALÁ  | ASCUMA

«A mis alumnos turcos en Alemania les hablaba de La Codonyera que es mi pueblo»

Sigrid se protege los ojos con la mano del sol del mediodía que entra por el ventanal del cuarto de estar. Esta es una tele-entrevista porque ella vive en La Codonyera y yo paso el invierno en Zaragoza.

 

#ArturQuintana - L’ensenyament de l’aragonès i del català

L’ensenyament de l’aragonès i del català

Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3. 2 proclame que aquestes llengües ‘seran també oficials’ – fa servir el futur perquè l’any 1978 en proclamar-se l’actual Constitució no ho eren, i el ‘també’ perquè el castellà ja n’era, d’oficial.

#MercheLlop - La Núria i l’home del nassos

La Núria i l’home del nassos

La Fundació «Amics de Nonasp» fa una feina extraordinària per la cultura del poble. Es poden seguir les seues activitats a les diferents plataformes a través d’Internet. Han recopilat costums, oficis d’abans, han enregistrat entrevistes a persones que ja no hi són, sobre com es vivia en el seu temps, etc.

#FrancescTeixidó - Aquells penjarolls dolços...

Ara que ja hem passat la plenitud de l’estiu encara és bon temps de préssecs. Ai els préssecs! fruita evocadora dels dies calorosos de l’any, de dies de solaç i de festes majors; fruita elegant, delicada però compacta, senyorívola, amb varietats que van canviant a mida que avança el pas de l’estiu i evolucionen en diferents textures, colors i aromes cap a la tardor, en que... s’acaben, de cop i volta s’acaben. És una fruita estacional, de temporada. Per això l’any vinent els esperem amb tant de delit.

#AlbertAragonès - Un home només tenie dos fills

Ajuntament de La Sorollera

Un home només tenie dos fills

A l’inici del primer confinament, a propòsit de la locució fill pròdig, i de la desaparició progressiva de la cultura religiosa, Magí Camps recordava a La Vanguardia (27-4-2020): “Fa quaranta anys, a la Universitat de Barcelona estudiàvem dialectologia catalana amb la paràbola del fill pròdig. El doctor Joan Veny n’havia fet unes gravacions per tot de punts geodialectals rellevants dels Països Catalans perquè ens féssim una idea de les variants de cada zona”.

#JordiMarin - De créixer, anava la cosa

De créixer, anava la cosa

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèssima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

#MaríaDoloresGimeno - Les edicions en català de Terol

Els sis primers llibres de «Lo Trinquet», col·lecció en llengua catalana de l'Instituto d'Estudios Turolenses. La composen obres de creació literària (novel·la, teatre, poesia) d'autors terolens o vinculats a la província de Terol / Carles Terès

Les edicions en català de Terol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

#HugoSorolla - Alcarràs: retrat d’un món en fallida

Alcarràs: retrat d’un món en fallida

Per fi s'ha estrenat Alcarràs, la cinta de la directora Carla Simón que va guanyar l'Ós d'Or de la Berlinale 2022 a la millor pel·lícula el febrer passat. Hi havia molta expectació i sembla que el públic ha respost: a hora d’ara és la segona pel·lícula amb més públic als cinemes espanyols aquest maig (ha estat vista per uns 250.000 espectadors) i es pot trobar a 242 sales. 

#JosepMiquelGràcia - El repte de les renovables

És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en un termini més curt que llarg, encara que alguns no ho esmentin massa o s’arrecerin en les dificultats. Ara bé amb relació al com, les opinions i manifestacions públiques conformen un ventall extens i diferent que inclou raons estratègiques, polítiques, mediambientals, etc. 

#ArturQuintana - Identitat

Identitat

A luenga ye a mía nazión,

Que me dixen de fateras.

Chabier Tomás Arias (1991)

#NatxoSorolla - Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista

El Fur de Jaca

Lo xapurriau de Jaca i la trama panoccitanista

«Hemos descubierto que el Foro [sic] de Jaca romanceado original que data del año 1.077 está escrito en una lengua que por comparación es prácticamente idéntica al Chapurriau actual». Pam!! Tal com ho sentiu: l’any 1.077 a Jaca legislaven en xapurriau. Aixina arreplegue La Comarca (20/11/2021) les paraules en boca de Juan José Barragán i Héctor Castro, autors del llibre «Historia del Aragón Oriental y su Lengua», editat per la Comarca del Bajo Aragón. Los autors no només pretenen estudiar qualsevol similitud del parlar del Matarranya en paraules escrites a 300 km., si no que tenen com a objectiu últim negar la similitud en parlars que estan a 12 km. Recursos públics per a hipòtesis audaces. Que mai han arribat a defensar-se en un fòrum acadèmic. Però què en diuen les Universitats, sobre esta hipòtesi?

#EsteveBetrià - Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

Emigdi Subirats i Artur Quintana presentant en Tortosa La Vall de Balat. (març 2020) / Sigrid Schmidt von der Twer

Memòries matarranyenques al segle XX (i XXI)

En el capítol de memòries –una part d'allò que ara diuen 'literatura del jo'– en castellà (i ocasionalment en català) d’autors nascuts en el segle XX a les terres aragoneses de llengua catalana i ambientades d’alguna manera en aqueixos territoris cal destacar, pel que sabem, al Baix Cinca l'obra La verdad sobre Mauthausen (1995) del fragatí José de Dios Amill (1919-2002); a la Llitera Un ball per la República (2010) de l'alcampellà José Enjuanes Pena (1915-2010), en edició a càrrec d'en Pepe Espluga Trenc; i a la Ribagorça, en català en traducció de l'original castellà, l'obra Batalló de càstig. Memòries d'un vell lluitador d'origen pagès (1999) del benavarrí Manuel Pac Vivas (1919-2016).

#MarioSasot - Irlanda, Finlàndia. Nosaltres no som d’eixe món.

Rètol d’un carrer escrit en bilingüe (Gaaèlic i Anglès) a Dublin (Irlanda). Foto: Irene Sasot

Irlanda, Finlàndia. Nosaltres no som d’eixe món.

Som un país estrany i estrambòtic on en el Parlament de totes les Espanyes, alguns senyors i senyores diputats es remuguen nerviosament en els seus seients quan senten parlar des de la tribuna d’oradors en alguna llengua espanyola no castellana, i això quan no profereixen crits de protesta amb l’afany de boicotejar la intervenció de qui ha gosat trair el sacrosant precepte de que “De llengua oficial no n’hi ha més que una i les demés les parles a casa teua”.

#ArturQuintana - Sobre una proposició de VOX

Sobre una proposició de VOX

El 9 de setembre proppassat VOX va presentar una proposició no de Llei, no vinculant, a les Corts demanant la supressió de l’Academia Aragonesa de la Lengua -institució que comprèn l’Instituto de l’aragonés amb 9 acadèmics, i l’Institut aragonès del català amb 6-, així com també la de la Direcció General de Polìtica Lingüística. Vox ho va argumentar declarant que la llengua aragonesa és un invent i que la catalana no existix a l’Aragó, i que, per tant, intentar normalitzar invents o llengües inexistents fa que la DGPL siga innecessària. Amb argumentacions lleument diferents es van adherir a la proposició de VOX el Partido Popular, Ciudadanos i el Partido Aragonés Regionalista, aquest darrer declarant que a l’Aragó s’hi parla aragonès al nord i a l’est però enlloc català, i els altres dos dient que qualsevol mesura de normalització faria desaparèixer les modalitats del nord i de l’est, sense precisar què entenen per aquestes modalitats.

#VicentPallarésPascual - Racismes

Racismes

Cada vegada vivim més multiculturals. És un fet que observem sols sortir de casa ja que noves llengües, cultures o menjars s’han apropat al nostre dia a dia.

#ArturQuintana - De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom

 

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

#ArturQuintana - Guillem Nicolau, un humanista de Maella

 

 
Manuscrit de Barcelons de les Heroides - Manuscrit de París de les Heroides - 

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, ...- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

#MercheLlop - Escriptura

Merche Llop escrivint. Foto: Azucena López

Avui mostraré unes reflexions sobre l’escriptura i la llegua. Començaré per la pregunta que em faig moltes voltes: Què em motiva a escriure? Escriure i fer públic allò que escric. És cert que gaudeixo amb l’escriptura, però també m’agrada llegir i especialment aprendre; aprendre de qui em pot ensenyar quelcom que m’interessa i desconec. I tot junt formen la pasta del material creatiu que m’alimenta.