Adrià VI va nàixer a Adriaan Floriszoom (Utrecht, el 1459 i va morir a Roma, Estats Pontificis, el 1523) Va ser l'últim papa no italià fins quatre-cents cinquanta anys més tard, amb l'elecció del polonès Joan Pau II.
Darrerament, Josep Alanyà i Roig ha publicat la seva biografia amb un gran volum de més de 600 pàgines amb lletra petita. Aquest és un dels pocs savis que encara queden per la nostra geografia. Canonge, arxiver de la catedral de Tortosa, director de l'Arxiu Històric Diocesà i de l'Exposició Permanent Sancta Maria Dertosae, delegat adjunt de la Comissió de Patrimoni del bisbat de Tortosa, catedràtic de Filosofia de l'Institut Infanta Aragó, de Barcelona, fill de Batea (això també és important) especialista en l'edat mitjana i de moltes coses més.
En el llibre Alanyà ens explica que Adrià d'Utrecht fou professor de teologia de la Universitat de Lovaina. Aquí va conèixer a Carles d'Habsburg i va ser el seu mestre des que aquest tenia sis anys.
Va ser col•laborador del cardenal Cisneros, en aquell temps regent d'aquests regnes, després de la mort de Ferran el Catòlic. Convertit en rei d'Espanya, Carles I agrairia els serveis prestats pel seu fidel mentor impulsant el seu ascens en la carrera eclesiàstica.
El 1516 el papa Lleó X nomenà Adrià bisbe de Tortosa i, el 1517, el creà cardenal prevere del títol dels Sants Joan i Pau i ell mateix s’anomenava i signava Adrianus, Cardinalis Dertusensis. A proposta del cardenal Cisneros, el Cardenal de Tortosa va ser nomenat inquisidor d’Aragó, València i Navarra, i, el 1518, també de Castella, succeint el cartoixà Lluís Mercader, també bisbe de Tortosa.
No va ser una tasca fàcil la que se li va demanar fer, a Adrià, que va haver d'enfrontar-se als gravíssims incidents ocasionats per les revoltes de les Comunitats castellanes i les Germanies de València.
Malgrat que el 1516 va ser nomenat bisbe de Tortosa, les estades a la seu tortosina van ser curtes, perquè la governava a través dels seus vicaris generals, entre d'altres Pere Coll de Sança, gran jurista, que s'endugué a Roma; Esteve de Garret, que havia estat rector de Gandesa i president de la Generalitat, i Sanç d’Asquera, substituint-los durant el pontificat pels vicaris generals Pere Crespo i Joan Curto. De totes maneres Adrià VI va visitar les nostres terres quan anava i venia de ciutats com Saragossa i València. Cal recordar que en aquells temps l'arxiprestat de Calaceit amb Cretes, Lledó i Arenys de Lledó formava part de la diòcesi de Tortosa.
Ell fou qui establí que el bisbe de Tortosa pogués portar el solideu cardenalici (vermell), en lloc del púrpura usual per al conjunt dels bisbes.
El 9 de gener de 1522 va ser escollit papa per sorpresa, mentre ell era a Vitòria. El seu pontificat només va durar un any i mig, però va impulsar importants reformes al Vaticà i va haver d'afrontar l'expansió de la reforma protestant i de l'imperi otomà.
Des de Vitòria es va preparar i executar el viatge, baixant fins a Tortosa, on sojornà dos mesos, i des del port de l'Ampolla navegà a Òstia. Entrà a Roma, infectada de pesta, per la basílica de Sant Pau extramurs, des d'on en processó anà a Sant Pere del Vaticà, on fou coronat el 31 d'agost. L’1 de setembre reuní en consistori els cardenals i començà a governar.
Tan aviat va ser nomenat, Adrià VI va tenir clar que calia eradicar la corrupció de la cúria romana i treure luxes del Vaticà, cosa que el va fer molt impopular entre els cardenals italians. Segons Josep Alanyà explica en el seu llibre, «per primera vegada el papa demana perdó per la corrupció de l'Església. Està convençut que si l'Església no hagués estat corrupta, el protestantisme no hauria nascut».
Adrià VI va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu. Auster i rigorós, era l'antítesi de Lleó X. «Era tan diferent que, quan va arribar al Vaticà, els mateixos curials que eren allà s'estranyaven que el nou papa celebrés missa cada dia. Això vol dir que l'altre no ho feia».
Durant gairebé tot el seu papat, Adrià VI va continuar com a bisbe de Tortosa. Alanyà considera que ho va fer perquè necessitava els recursos de la diòcesi de Tortosa. Va ser difícil per les situacions diverses en què estaven immergides l’Església i Europa. Les arques de la Santa Seu estaven buides pels excessos de Lleó X, protector d’artistes i mundanitats impròpies. Per omplir les arques vaticanes no va renunciar a ser bisbe de Tortosa mentre ho era de Roma, i els recursos d’aquesta diòcesi rica els aplicava al manteniment de la Santa Seu.
El pontificat va durar tan poc, perquè els sofriments de l’ànima d’Adrià van afectar la salut del seu cos. El Papa prenia precaucions per no ser enverinat. Compartia els àpats amb els cardenals, però a penes menjava i tampoc bevia. La frase Proh dolor... que presideix el mausoleu papal ja ho diu tot. Ja malalt de mort, quan nomenar bisbe de Tortosa Willem Enkivoirt, el seu home de confiança, i el creà cardenal amb el mateix títol dels Sants Joan i Pau, que ell ostentava, hagué d’imposar la seva voluntat, al•legant la seva condició de malalt greu, quan els cardenals ho rebutjaven.
Josep Alanyà resumeix la seva estada al vaticà en una frase: «Va ser mal rebut, mal acompanyat i mal acomiadat». De fet, l'arxiver recorda que molts en van celebrar la mort a Roma, qualificant-lo de bàrbar i tirà, i diversos biògrafs han sospitat que va ser enverinat. «No ho sabem i ho deixem només com una hipòtesi, però està demostrat que hi havia hagut intents d'assassinar-lo».
Josep Alanyà reivindica la figura d'Adrià VI i el qualifica europeista. «Va intentar posar d'acord els prínceps europeus per afrontar reptes comuns, com l'expansió de l'Imperi Otomà». No ho va aconseguir, i tampoc va aconseguir acabar la reforma de la cúria romana i de l'Església. El seu epitafi sembla fer referència a aquesta frustració: «Oh dolor, quan importa fins i tot al més fort el temps en què ha estat cridat a realitzar la seva vida».
¿Te ha gustado este artículo? Compártelo