#VicentPallarésPascual - Racismes

Racismes

Cada vegada vivim més multiculturals. És un fet que observem sols sortir de casa ja que noves llengües, cultures o menjars s’han apropat al nostre dia a dia.

Els fenòmens migratoris han estat motivats per causes polítiques —com ara les guerres—, religioses —persecucions a persones integrants de certes religions o creences—, econòmiques —persones que marxen de regions més pobres a d’altres més riques— o culturals —és a dir persones que busquen una altra cultura o reagrupar-se amb gent d’una determinada cultura. També per causes naturals, com ara els moviments migratoris que responen a desastres de la natura, ja siguen sequeres, inundacions o terratrèmols.

Així, ens hem trobat que, en un temps molt curt, conviuen en les societats una gran quantitat de cultures. Ara bé, front a eixa multiculturalitat —multitud de cultures que coexisteixen— ens trobem dues grans reaccions. Una de tancament de la societat que ha rebut aquesta immigració i d’altres d’obertura. Per desgràcia, un fet que sovint encontrem en aquests casos és el de tancament que pot generar racisme o xenofòbia.

Ja fa algun temps que el racisme tradicional, aquell que separava les persones per raó del color de la seva pell, encara perdura. Un fet és que podem observar la proliferació de partits xenòfobs o racistes arreu d’Europa. Però ara hi ha un nou tipus de racisme que moltes persones de la nostra societat tenen interioritzat i està basat en les quotes, els murs o les expulsions. També cal destacar que a aquests murs materials se li hauria de sumar un gran mur psicològic, barrera borrosa potser més insalvable. La pregunta que caldria fer-nos és: on se situa la frontera? Qui s’atreveix a donar una definició clara de cultura en un món com el nostre on els diferents fets culturals es creuen?

Les imatges repetides i descafeïnades que ens donen en molts casos els mitjans de comunicació dels fenòmens migratoris ens impedeixen veure la vertadera dimensió d’aquest drama. La mort de les persones migrants sovint se’ns oculta i es converteix en una xifra anònima. S’amaga el sofriment que han tingut als seus llocs d’origen i que els fa empényer a posar-se en un petit bot, enmig de la mar per arribar a altres terres mentre busquen un futur per a les seves vides. Aquest fet sembla que s’ha normalitzat i ens hem convertit en immunes a la situació personal de tantes persones que, per culpa de causes com les que hem observat s’han vist obligades a partir. I cap persona marxa de la seva terra per pur plaer. Hi ha d’haver molta necessitat per deixar-ho tot enrere.

Vivim en uns temps en què el racisme és un fenomen latent. Que es calla i s’amaga. No hi ha marxa enrere i és impossible tornar enrere en el temps. El que ens caldria és intentar viure amb el màxim diàleg i respecte. Situar-nos des de la perspectiva de la interculturalitat, on es treballa per aconseguir una igualtat real entre les cultures que conviuen en una societat i per potenciar la seva interrelació a través d’un diàleg entre elles. Anar cap a una societat més inclusiva i lluitar contra les discriminacions.

Una de les grans eines per a aconseguir aquest respecte seria l’educació. S’haurien de portar a terme tots els processos i utilitzar totes les eines per fer que la futura ciutadania que creix a les nostres escoles incloga al màxim a aquelles comunitats que arriben noves i així donar solucions reflexionades a aquest gran repte que suposa la diversitat i la seva gestió a la nostra societat.■